Fer d’Andorra un referent en el món de l’arbitratge a escala internacional. Aquest és l’objectiu principal del Tribunal de l’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA), que es va constituir ahir al matí de manera formal, davant notari. Així ho van destacar en la presentació d’aquest ens tant el seu secretari general, l’advocat espanyol expert en mediació, Juan Pablo Correa, l’advocat Manel Bellera, i la directora de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Pilar Escaler. Es tracta d’una institució que té com a socis fundadors precisament la Cambra i el Col·legi d’Advocats i que dona resposta a la llei sobre la creació d’aquest tribunal aprovada pel Consell General al maig del 2018.
La finalitat del TAPA és fonamentar l’arbitratge com a mecanisme alternatiu a la resolució de conflictes tant a escala nacional com internacional. Tindrà la seva seu a la mateixa Cambra i al capdavant s’hi han designat “dos referents de primer nivell” en el món jurídic internacional i concretament en l’àmbit de l’arbitratge internacional, va puntualitzar Bellera. Així, el seu president és l’advocat francès expert en contractes internacionals i litigis, Pierre Raoul-Duval, qui es va referir a la idoneïtat d’Andorra per acollir un tribunal d’aquestes característiques donada la reputació indiscutible i el caràcter cosmopolita i dinamisme comercial del Principat. Igualment va assenyalar que “la creació del tribunal és una oportunitat per oferir un servei d’arbitratge a la comunitat empresarial andorrana que busca un mediador imparcial, neutral i competent en conflictes civils, mercantils i patrimonials”.
Més inversió estrangera
Segons Escaler, la seva constitució “és molt important per a la inversió estrangera” ja que aquestes inversors “creuen més en els tribunals arbitrals que són neutres”. I va afegir que ara el que calia era “posar Andorra en el mapa dels arbitratges internacionals”. En relació amb això, Correa va destacar que l’arbitratge representa un benefici “immens” per un país ja que esdevé font de riquesa com ho demostra el fet que “les millors ciutats del món hi han apostat, com ara París, Madrid o Nova York”. I no només, va explicitar, pels honoraris que han de rebre els advocats que hi intervenen, sinó també pels dels perits i els traductors, a més de les despeses que es poden generar en els hotels i els mitjans de transport. “L’arbitratge promou un turisme de luxe, si es mira des d’un punt de vista econòmic”, va emfatitzar. En aquest sentit, es va referir a l’exemple del tribunal d’arbitratge amb seu a París que genera més de 400 milions d’euros a l’any.
Correa va deixar clar, però, que el TAPA “no pot néixer d’un dia per l’altre”. Així, ha de seguir tot un procés que inclou en primer lloc la redacció d’un reglament “que de per si és un treball força feixuc”, però que permetrà la resolució de conflictes d’una manera àgil i eficaç. Després s’haurà d’instituir i a continuació s’haurà de fer tot un esforç de país per donar-lo a conèixer als operadors econòmics i jurídics de manera que les companyies ho incloguin en els seus contractes. D’aquí la importància, va subratllar, que els operadors vegin que el TAPA “és un reflex del que és Andorra, un país neutral, imparcial i independent”.
La tipologia de litigis
El TAPA podrà resoldre litigis de tipologia molt diversa, com ara en matèria d’arrendaments urbans i rústics, de comerç internacional, de construcció i dret immobiliari, de dret bancari, de responsabilitat civil i productes defectuosos. També els que facin referència a conflictes en l’àmbit de la propietat intel·lectual i dels drets d’imatge i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació o de telecomunicacions, entre d’altres.
Una tradició de país
Sobre la neutralitat d’Andorra al llarg de la seva història s’hi va referir un dels membres d’aquest tribunal i vicepresident de turisme de la Cambra, Jordi Daban. Així, va insistir en l’arrelament històric de l’arbitratge al país des de l’època dels pariatges que han portat la neutralitat i la pau, motiu del creixement econòmic d’Andorra. És per aquest motiu, va apuntar, que “podem fer del nostre país un lloc idoni d’arbitratge tant nacional com internacional”. Finalment, va fer notar la “marcada tradició jurídica” del país.
