El passat 21 d’abril, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (d’ara en endavant, “TSJM”), en la seva sentència de la sala de lo civil i penal secció primera de data 21 d’abril de 2021, va rectificar i declarar improcedent una acció d’anul·lació del laude arbitral dictat el 4 de desembre de 2020 per la Cort d’arbitratge de la Cambra Oficial de Comerç, Industria i Serveis de Madrid.
En la seva primera sentència, el TSJM considera, com a motius de nul·litat, que el laude és contrari a la bona fe contractual, afavoreix l’enriquiment injust d’una de les parts i abusa del dret, considerant-lo, per tant, contrari a l’ordre públic. Sent ferma aquesta última, i per no admetre recurs en contra, la demandada va decidir llavors interposar recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional d’Espanya.
Com a conseqüència d ́aquest últim, el 15 de març d’enguany, el Tribunal Constitucional va dictar sentencia a favor de la recurrent, declarant vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, el que suposava declarar nul·la la sentència anterior del TSJM amb efectes retroactius perquè el Tribunal tornés així a resoldre el conflicte de manera respectuosa amb el dret fonamental reconegut.
El Tribunal Constitucional Espanyol considera, efectivament, que quan un òrgan judicial valora una possible contradicció d’un laude arbitral amb l’ordre públic, no pot realitzar un nou anàlisi de tot l’assumpte sotmès anteriorment a arbitratge i substituir per complet el paper de l’àrbitre en l’assumpte. Ans al contrari, afirma que la intervenció de l’òrgan judicial ha de respectar la legalitat del conveni arbitral, l’arbitrabilitat de la matèria i la regularitat procedimental d’un procés arbitral. Per tant considera, encertadament, que una acció d’anul·lació d’un laude arbitral únicament pot tenir com objecte l’anàlisi de possibles errors processals del procés arbitral, com són el compliment de les garanties fonamentals.
I, en aquest cas, el TC considera que cap dels fonaments que el TSJM argumenta per anul·lar el laude arbitral, pot ser considerat un error processal. Sinó més aviat, estima que l’actuació del tribunal està sent com a òrgan de segona instància atès que estar revisant el fons del laude dictat.
Finalment, i d’acord amb aquesta sentència, el TSJM, el 21 d’abril, dicta una segona sentència, on rectifica la seva jurisprudència de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol, establint que l’òrgan judicial de control del laude arbitral no pot examinar la idoneïtat, suficiència o adequació de la motivació, sinó que únicament pot tenir com a objecte l’anàlisi dels possibles errors processals pel compliment de les garanties fonamentals.
