NOVA INTERPRETACIÓ SOBRE L’ABAST DEL CONTROL DEL JUTGE SOBRE LES VIOLACIONS DE L’ORDRE PUBLIC INTERNACIONAL EN LAUDES ARBITRALS
La jurisprudència en matèria de control de conformitat de sentències arbitrals a l’ordre públic internacional ha conegut importants canvis evolutius els darrers anys. Un clar exemple és el cas de França amb la sentència de 21 de febrer de 2021 dictada per la “Cour d’Appel de Paris”, altrament conegut com el cas “Belokon”, desprès que aquesta fos confirmada per la “Cour de Cassation” elpassat mes de març de 2022. La dita sentència realitza una nova interpretació de l’abast del control del jutge estatal en quant a l’anul·lació del reconeixement i execució de sentències arbitrals.
En concret, els fets del cas Belokon s’emmarquen dins de l’àmbit de la corrupció i del blanqueig de capitals. El senyor Belokon, ciutadà Letonià, per mitjà d’una licitació adquireix l’any 2007 el banc “Insan Bank”, posteriorment anomenat “Manas Bank”, ficat sota administració provisional i judicial degut al canvi de règim polític que va patir la República de Kirguizistan l’any 2015. Belokon va iniciar un procediment arbitral ad hoc, amb seu arbitral a Paris, administrat d’acord amb les normes de la Comissió de les Nacions Unides pel Comerç Internacional Dret mercantil internacional, és a dir, l’UNCITRAL, sobre la base de la clàusula d’arbitratge inserida a l’Acord de Promoció i Protecció de les Inversions entre la República de Letònia i la República del Kirguizistan (BIT). Per la seva banda, la República de Kirguizistan justificava la confiscació dels actius del banc al·legant que les activitats del senyor Belokon eren il·legals. El tribunal arbitral, rebutjant les al·legacions aportades per la part demandada, condemna llavors a la República de Kirguizistan al pagament de 15 milions de dollars al senyor Belokon.
Contra aquesta decisió, la República de Kirguizistan interposa un recurs d’anul·lació en base a l’article 1520.5 del Codi de Procediment Civil francès, davant la “Cour d’Appel de Paris”, al·legant que els efectes d’executar la sentencia arbitral serien contraris a l’ordre públic internacional en tant que l’objectiu de les activitats del Senyor Belokon no són altres que el blanqueig de capitals i, per tant, són del tot il·legals.
Per valorar la il·legalitat de dites activitats i, conseqüentment, si són contràries a l’ordre públic internacional, el tribunal d’anul·lació procedeix a un nou examen del cas basant-se sobre nous arguments de fet i de dret a la vista de les noves al·legacions de blanqueig de capitals efectuades per la República de Kirguizistan. Segons es pot apreciar de la lectura de la seva sentència, la Cour d’Appel de Paris afirma llavors no estar lligada ni pels elements de prova aportats davant els àrbitres ni per les valoracions i conclusions realitzades pels 2 mateixos si és en defensa i respecte de l’ordre públic internacional. Així doncs, havent realitzat una apreciació diferent dels fets i contrària a l’anteriorment efectuada pels àrbitres, la jurisdicció francesa conclou que l’execució i el reconeixement de la sentència arbitral violaria l’ordre públic internacional.
La sentència Belokon, confirmada per la “Cour de Cassation”, marca així un abans i un després en aquest àmbit. I és que efectivament, entre els anys 2000 i 2017, tal i com ho detallen alguns autors, es produeix un control “minimalista” en quan al recurs d’anul·lació, atès que els tribunals estatals només controlaven fins llavors les violacions considerades com “flagrants, efectives i concretes”. Una interpretació estricta del dret positiu que segueix en línia amb el principi d’interdicció de revisió de fons de les sentències arbitrals, i que ha tingut durant molt temps com a resultat que poques decisions arbitrals fossin finalment anul·lades ni tan sols per veure si els efectes de la mateixa serien eventualment compatibles amb la interpretació de l’ordre públic internacional francès.
Tanmateix, no es pot oblidar que aquesta nova interpretació anomenada per alguns com “maximalista” perquè permet la revisió del fons de l’assumpte i l’aportació de nous elements probatoris, ha estat dictada en un cas de corrupció i blanqueig de capitals, motiu pel qual caldrà veure si s’estén mes enllà d’aquesta matèria en les ulteriors resolucions que hi puguin haver.
