NOVA INTERPRETACIÓ SOBRE L’ABAT DEL CONTROL DEL JUTGE SOBRE LES VIOLACIONS DE L’ORDRE PUBLIC INTERNACIONAL EN LAUDES ARBITRALS (II)
Com ja vàrem comentar a l’article anterior sobre el cas “Belokon”, la interpretació de la noció de “l’ordre públic internacional” com a motiu d’anul·lació de laudes arbitrals ha conegut un important canvi jurisprudencial en la doctrina francesa dels tribunals després que es dictés la citada sentència. De fet, segons el recurs de cassació 20.22-118, podem constatar que semblaria ser que actualment la línia jurisprudencial dictada des d’aleshores es manté.
En aquest sentit, en el recurs de cassació 20.22-118, s’hi troben implicats una societat i un estat. La Societat d’Orleans com a part demandant en el procés arbitral, i el Govern de Líbia, com a part demandada. Ambdós van arribar a un acord sobre l’import de la reclamació derivada de la inexecució d’un contracte de construcció.
Per tal d’obtenir el pagament d’aquesta reclamació, la Societat d’Orleans va iniciar un procediment arbitral institucional de la CCI i sobre la base d’un tractat bilateral de protecció d’inversions entre França i Líbia. Durant el transcurs del procediment, la part demandant va sol·licitar la homologació d’un protocol transaccional. Posteriorment, en el transcurs del procediment, el tribunal arbitral, per mitjà d’un laude parcial, dictat a l’any 2017, va condemnar la part demandada a pagar a la Societat d’Orleans. Finalment, com aquesta sentència no va ser executada pel Govern Libià, el tribunal arbitral, per mitjà d’un laude final, condemnà a aquest últim a pagar un import major.
No obstant, contra el laude parcial dictat pel tribunal arbitral, el Govern de Líbia va interposar un recurs d’apel·lació davant els tribunals francesos que va anular el laude arbitral parcial sobre la base de noves proves presentades per la part demandant que establien que l’execució del laude permetria a la Societat l’obtenció de beneficis arrel del protocol transaccional que s’havia obtingut mitjançant activitats de corrupció.
L’anul·lació del laude arbitral per part del tribunal francès és el que finalment donà lloc al recurs de Cassació interposat per la Societat d’Orleans ja que aquesta al·lega en el seu escrit que el tribunal d’apel·lació és el “jutge de la sentència” i per tant, l’encarregat de decidir si accepta o no la seva inserció a l’ordre jurídic francès, però no pot erigir-se en el “jutge del litigi” i per tant, no pot procedir a una nova instrucció del cas, com així considera que el tribunal francès va fer a l’hora d’acceptar les proves que establien que el protocol transaccional s’havia obtingut mitjançant pràctiques de corrupció. No obstant, la Cort de Cassació torna a ser clara en aquest aspecte, i afirma que el respecte de l’ordre públic internacional no pot estar en cap cas condicionat per l’actitud que una de les parts hagués tingut en el procediment arbitral, és a dir, la presentació o no, de determinades proves i al·legacions.
Per tant, l’alta jurisdicció francesa considera que la sala encarregada del recurs d’anul·lació pot revisar i basar-se en nous fets i proves, per tal d’aclarir si l’execució del laude arbitral contravé l’ordre públic internacional. Conseqüentment doncs, considera que el jutge francès va actuar correctament a l’hora de revisar les noves proves presentades pel Govern Libià que confirmaven que el protocol entre aquest i la Societat Orleans havia estat obtingut mitjançant practiques de corrupció.
En conclusió, i com ja vàrem comentar en l’últim article, caldrà veure si aquesta nova interpretació que fan els tribunals francesos de la noció “d’ordre públic internacional”, i que ha estat dictada en un cas de corrupció s’estendrà a d’altres casos en les següents resolucions que es puguin dictar en un futur.
